DESONS

Sobre el so i altres temes

muntanya

Palmira Jaquetti i Isant

Palmira Jaquetti recollint cançons

Palmira Jaquetti recollint cançons al Ripollès, any 1934 (DGCPAC)

Palmira Jaquetti i Isant, poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora.

Vet aquí que els camins per arribar als llocs són, molt sovint, impredictibles.

L'Any Palmira Jaquetti va ser del març de 2020 fins el maig de 2021. No ho he sabut fins ara. A la senyora Jaquetti l'he descoberta uns quants mesos després, sense buscar-la i a través de petites cruïlles i coincidències.

Fa poc em van demanar - ara que tens temps, Ricard… - que cerqués més informació sobre unes cançons tradicionals. La xarxa et dona accés a articles, llibres i ressenyes de llibres, escrits als blogs i webs, documents, treballs de màster i de grau, tesis, imatges i fotografies.

És qüestió de capbussar-s'hi.

En una època molt anterior meva, quan semblava que la música tradicional, els vells sonadors i la recerca sobre els instruments a recuperar, havien de ser els meus objectius, coneixia l'existència de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), però no havia vist gairebé res perquè s'havia publicat molt poc (mitjans dels anys 80).

Després, el cuc del cinema començà a fer forat i el treball de so a les pel·lícules va agafar el relleu en el meu cada dia.

Torno al tema, la Jaquetti.

A través de Google Books es pot accedir a alguns volums de l'OCPC. I com que quan un navega per la xarxa sovint és fàcil deixar-te portar per corrents soterranis, intuicions i sensacions, vaig anar a parar a:

Trobar cavalleries és afer treballós. Lluçà, llogarret de quatre cases arrambat a un torrent de gerdor, viu adormit en l'eterna cançó de l'aigua, que es llença d'aquella divina i inútil manera que en fa l'encís irresistible.

Lluçana, una dona encara jove, mira de reüll i enraona a mitja veu. Prima de llavis, reclosa, llesta a respondre. El cabell li rosseja com l'aram. Destral en mà, afua els puntals que reserva a les tavelles de l'hort. La cançó surt destralejada, avara, amarada de cobejança. La destral llampegueja i ratlla el piló amb un cop somort.

La figuera i el lledoner es despullen de branquillons: esdevenen un punxó agut que s'arrenglera al costat dels altres. Lluçana acompanya cada cançó d'un reguitzell de preguntes i insinuacions. Cau migdia.

Aquest text l'escriu Palmira Jaquetti el 4 de juliol de 1931 i forma part de la memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per ella i Maria Carbó a la Ribagorça i al Pallars, durant aquell estiu, per comanda de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

És una memòria, no és un text literari ni poètic. És un dietari, una memòria d'uns viatges i d'una feina de recollida de cançons!

El nom de Jaquetti se't queda gravat, evidentment. Aleshores, màgicament i de mica en mica, acabes trobant i sabent-ne més coses:

Res, que una cosa porta a una altra. I que mai és tard per saber d'una icona del feminisme cultural del segle XX, com diu Esther Navarro al seu estudi dins el quadern de la URV.

Jaquetti no ho va tenir fàcil. En una carta de l'any 1953, dirigida a Mn. Higini Anglès (dins el mateix text de Navarro) escriu:

Vaig pertànyer al Cançoner molts anys. Amb gran intensitat treballava. La meva collita donarà, crec, el dia venturós que pugui ésser oferta a la llum, moltes i bones sorpreses.

Vaig passar més treballs dels que anunciava en els diaris, que varen fer-me famosa en el cercle que em llegia. Tot el gran desconhort i la gran duresa de la recerca –que em curtí per a tota la vida– la vaig guardar per a mi. No volia deixar-la traspuar per amor creixent al treball que feia i per por que me’n deslliuressin.

Tornàvem de certes recerques, poble a poble, casa per casa on hi hagués el que cercàvem, més que amb extenuació i amb més que brutícia. No vaig tenir mai hora per a mi. Esperava el pagès abans de la llum, pacientment i acabava de deixar la pluma, sovint, molt més enllà de la meva son.

Jaquetti va recollir unes 10.000 cançons, col·laborant en 14 de les 66 missions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Em sembla que no soc l'únic que espera un llibre amb totes les seves anotacions!

< tornar a ESCRITS