DESONS

Sobre el so i altres temes

muntanya

Muntatge Sonor al voltant dels Pastorets de Vilanova (1979-80)

 

A finals de desembre de 1979 vaig tenir la sort, gràcies als amics de la companyia de titelles L'Estaquirot Teatre, de poder viure els intrínculis dels Pastorets de Can Catòlic, a Vilanova i la Geltrú.

Havia decidit gravar-ne el so, des de dins. Podia entrar a la sala de maquillatge, als camerinos, a sota de l’escenari per gravar l’apuntadora o els sons de l’acció que passava just a dalt. M’estava entre el públic, en plena actuació, o als assaigs, dies abans. Per a tot arreu.

I vaig començar a pensar en un muntatge sonor que no estigués subjecte a l'enregistrament d'una representació dels Pastorets. Un muntatge més personal, d'algú que ho viu i ho escolta des de fora, però ben a prop.

Era (i és!) un recull de molts moments sonors, com unes instantànies agafades, seleccionades i enllaçades pel seu so i pel que diuen. Intentant que tingués un ritme propi, alternant els espais i la seva sonoritat.

Vaig anar als Pastorets de Vilanova dos anys seguits, començant un 20 de desembre de 1979, seguint als Reis de 1980, el següent desembre i acabant als Reis de 1981. També vaig entrevistar persones vinculades als Pastorets d'èpoques anteriors, com els germans Caba, el Bienve Moya o en Pere Tapias.

El muntatge sonor resultant el vaig dur i 'ensenyar' a mitjans de febrer de 1981. Com que no sabien que els hi portava, la reacció va ser variada i diguem-ne, discreta. Reien als moments divertits, que són molts i que ells havien viscut de primera mà, però suposo que els va sorprendre el tipus de lligam entre les seqüències i la tria de les situacions.

M'adono que ara, 40 anys més tard, aquest muntatge adquireix força més valor. Fa ressonar els records i les vivències d'una manera molt vívida, al meu entendre. I el fet que cap tall sigui complet això fa que deixi més lliure la memòria (i la imaginació!) de cadascú. És una altra manera d'escoltar Els Pastorets!

Per part meva, només em sap greu no haver explorat més aquest camí. Però l'acollida que aquest vídeo sembla tenir, a través d'en Pau Orriols, ho compensa.

Detall Programa Pastorets Vilanova 1979

Aquest és l'escrit d'en Pere Tapias al programa dels Pastorets 79/80 - "Can Catòlic"

Els Pastorets a Vilanova

Quan l'any passat un grup de "vells", col·laborant amb un grup de joves, decidiren reemprendre la divertida tasca de fer, per Nadal, Els Pastorets a "Can Catòlic", confesso que em vaig delir. Quan el Porta, l'Enriquitu, el Nani, la Florenciano, l'Andrius, etc., me'n parlaren, amb l'entusiasme i bona voluntat que els caracteritza, poc em va faltar per dir-els-hi: Apunteu-me encara que només sigui per a fer "bulto". I això, per què? Senzillament perquè són molts anys de Pastorets i de "Can Catòlic" i remoure aquest tema em proporciona una pila de records entranyables i inoblidables.

Els Pastorets és un espectacle de Nadal que crec no enganya a ningú. Va errat qui pretengui trobar-hi el perfeccionisme teatral més exigent. I tot perquè dóna la casualitat que Els Pastorets, sobretot els de "Can Catòlic", són els més imperfectes que probablement es fan. Sortosament són uns dels més deliciosament imperfectes. I que durin!

Són inconcebibles uns Pastorets, els de "Can Catòlic", on un decorat no cau en el moment més delicat, on els llums no s'encenen en l'instant més compromès, on els actors no perden els papers, on les masses corals no desafinen els càntics infernals o celestials; us dic que són inconcebibles, perquè el dia que Els Pastorets es programin rigorosament seran insuportables.

Us diré que Els Pastorets s'han de suar. Els han de suar els de dalt a l'escenari i els de baix i sense aquesta suor Els Pastorets perden l'essència del que són: unes hores d'espectacle viu i directe.

El fet que un grup de joves i de vells participin en la condimentació de l'espectacle obre un immens camp de possibilitats. M'estic referint a viure el teatre per dins. Viure'l intensament durant hores i hores. Encendre llums, fer un vestit, improvisar un "quadro", etc, és una experiència positiva.

Considero que és una immensa possibilitat perquè molta gent estimi i faci teatre. Els Pastorets poden ésser per a joves i vells l'oportunitat de començar una tasca de temporada i, només per això sol, val la pena.

El públic d'Els Pastorets a hores d'ara no és un públic nou. Sap el que va a veure i es converteix en un còmplice descarat de l'espectacle. La sorpresa que espera no està en Els Pastorets en sí, sinó en com l'hi oferiran Els Pastorets enguany. On estarà l'anècdota que podrà ser comentada amb posteritat.

Una de les coses més logrades és que Els Pastorets de "Can Catòlic" són per Vilanova i la Geltrú i tots es coneixen prou. Tothom sap qui és Sant Josep, els "còmics", el dimoni…

Finalment la quitxalla, primordial destinatari de l'espectacle, principal protagonista de la festa. Què us haig de dir de la quitxalla, que només obrir-se el teló s'hi entrega de cor; que pateix amb els salts i les persecucions, que plora, que riu, que empipa l'acompanyant. Amb una paraula: viu i fa viure la peça. Són l'essència d'Els Pastorets; sense ells, Els Pastorets perdrien la màgia i la comunicació.

Prepareu-vos dones, quitxalla i gent gran, per a disfrutar hores de Pastorets a Can Catòlic, disposeu-vos a divertir-vos, xisclar, somiar. Obriu les portes de la llum, el color i la música.

Atenció, però, perquè s'apaga la llum de la sala i arrenca l'orquestra. Silenci.

Pere Tapias - Pastorets 79/80 - "Can Catòlic"


Si teniu més curiositat, us podeu descarregar aquests programes dels Pastorets, en format pdf:

< tornar a SONS