DESONS

Sobre el so i altres temes

muntanya

La feina de mesclar - 3

( < tornar a ESCRITS)

Dibuix d'un mesclador (auca familiar) [1]

Mesclador de so. Dit així, tampoc té tanta importància. És algú que fa una feina amb el so (d'un film, en aquest cas). Compleix amb el que li toca en una de les darreres etapes per les que passa l'àudio (àudio sofert, m'agradaria afegir).

No és tan prosaic, però. Malgrat el risc de fer (som)riure una mica, m'atreveixo a dir que en el seu millor moment, mesclar és un estat.

Si fas una figura amb fang, estàs per la figura, no pel fang. Doncs amb el so, igual. Treballem amb el so, però l'objectiu no és el so. És més enllà.

Ja em va alertar Sedo Garcia (músic i luthier), referint-se a la música: "La música no té res a veure amb que les coses sonin. La música és una altra cosa, encara que també es faci amb sons".

També avisa, d'aquesta manera, Sergiu Celibidache: "El so no és la música, i sempre es confon la música amb el so". [2]

Ara, extrapolem-ho.

Vull dir que hi ha, en alguns moments (pocs, cert) l'estat-alerta en que 'toques' el so, el fas caminar, mires, escoltes, incrementes o decreixes parts i zones del so. T'escoltes a tu mateix, fixant-te en què et diu allò que succeïx a la pantalla, però que ressona i s'amplifica dins nostre.

Aquest escoltar-te fa que puguis refer o polir alguns punts, buidant-los, aclarint-los o, si cal, difuminar-los, deixar-los més oberts.

Mai és el moment perfecte. Són sempre aproximacions. Però passa, en alguns moments, (pocs, cert) que et sents conductor durant aquest darrer trajecte. I hi pots afegir un petit plus.


[1] Detall d'una vinyeta d'una auca familiar, amb dibuixos de Marta Balaguer Julià.
[2] De l'entrevista "La música no se puede gobernar", amb Antoni Batista.

( < tornar a ESCRITS)