DESONS

Sobre el so i altres temes

muntanya

La ciutat dels àngels caiguts

La ciutat dels àngels caiguts - inici

LA CIUTAT DELS ÀNGELS CAIGUTS és un documental de Manu Balaguer.

Es podrà veure el dia 20 d'octubre, a les 23:10 al Canal 33.

Vaig tenir la sort de poder participar a La ciutat dels àngels caiguts, fent el disseny i el muntatge de so i la mescla, a l'estudi de l'Albert Manera, El Camaleón Sonido.

Amb paraules d'en Manu:

Berlín ha estat al llarg de diferents generacions una ciutat de referència on els joves europeus cercaven alguna cosa semblant a la llibertat. La caiguda del mur va accelerar aquest desig i el va consolidar. Berlín es va constituir en l’epicentre de l’art i la música a Europa.

A finals dels 80, Wim Wenders hi va rodar “El cel sobre Berlín”, un film que ens va marcar a tota una generació. I va potenciar el desig de viure sota aquell cel.

El meu fill Pau, fa set anys, quan tan sols en tenia 18, va ser un dels joves que van anar a Berlín. I allà s’ha fet adult. El primer cop que el vaig anar a veure, la ciutat em va fascinar i vaig poder entendre el seu poder d’atracció: la llibertat i el respecte per l’altre campen pertot.

Vaig conèixer els seus amics i amigues i vaig adonar-me que tenien trets en comú. Tots eren éssers molt especials, molt lliures, molt humans. Solidaris i sense prejudicis. Era tardor i els colors de la ciutat em van entrar a les venes. Mai havia sentit grocs i vermells tan intensos en una gran ciutat.

Quan vaig tornar d’aquell primer viatge, vaig revisar el film de Wenders perquè tenia el pressentiment que contenia alguna cosa que, interiorment, m’havia colpit. I no eren els escenaris, precisament, perquè en 30 anys Berlín ha canviat profundament. Era alguna cosa més íntima del film, més essencial.

Damiel, un dels dos protagonistes de la pel·lícula, l’àngel caigut, el vaig reconèixer en tots i cadascun dels joves que havia conegut en el meu viatge a Berlín. Compartien la ingenuïtat, una energia desbordant, curiositat i, per sobre de tot, una bondat en estat pur.

En el següent viatge, ara fa poc més d’un any, vaig entendre que havia de fer un documental per parlar sobre els nous àngels caiguts de Berlín: tots els joves immigrants que d’arreu del món han arribat a la ciutat impulsats per una intuïció que sovint no saben reconèixer, però amb el desig autèntic de viure i de fer un món nou.

El documental vol tractar de descobrir aquests nous àngels, coneixe’ls, parlar amb ells, veure com viuen i què tenen en comú.

La ciutat dels àngels caiguts - pare i fill

A l'apartat de la web, El taller del documental, hi ha 4 petits àudios com a mostra del disseny sonor que vaig fer.

LCAC - disseny so - D

  • Mostra A - És el final d'una cançó. Els coloms s'enlairen (els joves!), enllaçant amb el so d'un avió al cel i després al reflex d'una estació en runes, amb remor de ciutat.

    LCAC_Mostra_A
  • Mostra B - La ciutat de nit, els vianants. El metro que passa per un pont, els núvols i, com planejant, les carpes de circ.

    LCAC_Mostra_B
  • Mostra C - Del loft d'en Jou sortim fora, a la ciutat, recomençant un viatge, amb els sotracs i els sons industrials.

    LCAC_Mostra_C
  • Mostra D - L'esplanada dels barracons del camp de Ravensbrück. Les primeres notes d'una melodia dels anys 30, repetides en bucle, des d'un gramòfon ferit per la guerra. Els cops metàl·lics, les cadenes i un tren que acabarà essent un tanc, al mur de la ciutat.

    LCAC_Mostra_D

Ah! Per cert, el Pau, fill del Manu i un dels protagonistes del documental, ho està petant amb el seu grup de rumba-tecno, Habla de mí en presente:

Vivim (tots) en certa manera de forma perpètua entre el dia i la nit… amb el sol ixent o ponent. Tenim set de canvi i por al canvi, d’això tracten les nostres cançons. Volem parlar del teu món en present. Volem viure més. Volem gaudir de la teva presència.

< tornar a SONS