DESONS

Sobre el so i altres temes

muntanya

Bibliografia

alicates

NOTES SOBRE AQUESTA BIBLIOGRAFIA (més avall)

ATTALI, JACQUES. Ruidos. Ensayo sobre la economía política de la música. Ruedo Ibérico, 1977. Un llibre que et dona una altra visió del món de la música, el so i el soroll, en relació amb el poder. Músics i societat, des de l'antigor. Les 'màquines' per gravar i reproduir so i música. L'inici dels drets d'autor, etc.

AUGOYARD, JEAN-FRANÇOIS. Sonic Experience: A Guide to Everyday Sounds. McGill-Queen's University Press, 2005.

BARBER, LLORENÇ i CHEMA DE FRANCISCO. El placer de la escucha. Árdora Ediciones. Madrid, 2003.

BLESSER, BARRY and SALTER, LINDA-RUTH. Spaces Speak, Are You Listening? The MIT Press, 2007. Escoltar els espais, escoltar l'arquitectura.

BOISSON, NOËLLE. La sagesse de la monteuse du film. L'oeil neuf Éditions. Paris, 2005. Aquest és un tipus de llibre que hauríem de promoure, on un professional reflexiona sobre la seva feina i explica allò que mai pot trobar-se en un manual.

BRESSON, ROBERT. Notas sobre el cinematógrafo. Árdora ediciones, 1997, 2002, 2007. Un super clàssic!

CAGE, JOHN. Escritos al oído. Colección de Arquitectura, núm. 38. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la región de Murcia. Murcia, 1999. Arribo a Cage a través del fantàstic i suggeridor llibre Obra abierta d'Umberto Eco (Seix Barral, 1965): Del lunes en un año (Ediciones Era, México, 1974) i Para los pájaros (Monte Avila Editores, Caracas, 1981).

CHION, MICHEL. El arte de los sonidos fijados. Centro de Creación Experimental. Cuenca, 2003.

CHION, MICHEL. El cine y sus oficios. Ed Catedra. Cuenca, 2009. Tinc l'original francès i és esplèndid, molt ben enllaçat tot.

DAUMAL DOMÈNECH, FRANCESC. Arquitectura acústica. Vol 1 - Poètica (1998).  Vol 2 - Disseny (2000). Edicions UPC. Dos volums que són més poètics que tècnics. Altament recomanables.

DESHAYS, DANIEL. Pour une écriture du son. Klincksieck, 2006. Tinc una edició anterior, De l'écriture sonore, Éditions Entre/Vues (1999), trobat a l'AES de Paris (2000). Un llibre menut, plè d'idees.

DESHAYS, DANIEL. Entendre le cinéma. Klincksieck, 2010.

ENO, BRIAN. A year with swollen appendices. Brian Eno's diary. Faber and Faber, 1996. És el diari de tot un any. Ple d'anotacions, feines a l'estudi, fent de músic, de productor, arranjador, artista de instal·lacions d'àudio/vídeo, etc. Me'l vaig empassar durant l'estiu de 1996 i de tant en tant el repasso. Segueix aguantant.

FARNELL, ANDY. Designing Sound. The MIT Press, 2010. Com funciona el so. Com funciona l'escoltar. Però el que ressalta és el Procedural Audio: àudio generat per mòduls digitals i fòrmules, tot dins de l'ordinador, a través de Pure Data, un programa d'accés obert.

FRITH, SIMON; ZAGORSKI-THOMAS, SIMON. The art of record production. Ashgate Publishing, 2012.

GODARD, JEAN-LUC. Pensar entre imágenes. Genèric, 2010. Una joia! Fa uns anys li vaig dedicar 3 posts:

HENRY, PIERRE. Journal de mes sons.  Carré Musique. Nouvelles Éditions Séguier. Paris, 1996. Un llibre petit amb escrits com poemes del senyor Henry. Vaig demanar a la muntadora de cinema, Kenout Peltier, que llegís un text. Va ser durant la mescla de Volavérunt, de Bigas Luna.

KRAUSE, BERNIE. Notes from the wild.  Ellipsis Arts, 1996. (conté un CD àudio).

LASKIN, EMILY (editora). Getting started in film. AFI, 1992. Boníssim recull d'entrevistes a gent de diversos camps del cinema: producció, direcció, guinista, actor, crític, edició d'imatge, de so, música, etc.

LEVITIN, DANIEL J. Tu cerebro y la musica. RBA Bolsillo, 2018.

LICHT, ALAN. Sound Art. Rizzoli International Publications. New York, 2007.

LOBRUTTO, VINCENT. Sound-on-Film. Praeger Publishers, 1994.

MURCH, WALTER. En el momento del parpadeo. Ocho y Medio, 2003.

OLDHAM, GABRIELLA. First Cut. Conversations with Film Editors. University of California Press, 1992. Molt instructiu, però - per variar - tothom pertany al món anglosaxó.

ONDAATJE, MICHAEL. The conversations. Walter Murch and the art of film editing. Bloomsbury Publishing Plc., 2002.

RODRÍGUEZ, ANGEL. La dimensión sonora del lenguaje audiovisual, Paidós Papeles de Comunicación 14, 1998.

SACHS, OLIVER. Musicofilia. Anagrama - Argumentos, 2009. Anagrama - Compactos, 2015

SCHAEFER, MURRAY. Le paysage sonore. J.- C. Lattès, 1979. Tot un clàssic. Amb aquest treball s'inicia una nova consciència de l'audició. Només tinc la versió francesa, comprada de casualitat i per intuició en una llibreria de la ciutat de Lió el 1981.

STERNE, JONATHAN. The Audible Past. Cultural Origins of Sound Reproduction. Duke University Press, 2003.

TOOP, DAVID. Océano de sonido. Caja Negra, 2016.


INSIDE STORIES. Diaries of British Film-makers at Work. Edited by Duncan Petrie. British Film Institute. London, 1996.

LA VOIX, L'ÉCOUTE. Traverses, núm. 20 (revista). Centre national d'art et de culture George Pompidou. Éditions de Minuit, 1980.

L'OREILLE OUBLIÉE. Llibre de l'exposició, Centre Georges Pompidou, 1982.


Actualització: 6 de gener de 2022.


NOTES SOBRE AQUESTA BIBLIOGRAFIA

De la mateixa manera que a Quadern de Sons vaig reunir en un llistat aquells llibres que m'ajudaven en l'estudi i el gaudi del so, ara faig el mateix.

Però ha de ser un pèl diferent, perquè la facilitat d'accés a llibres en format pdf o epub s'ha disparat i la quantitat d'articles, tesis i llibres sobre el so, el disseny de so, el so al cinema, el so als jocs o l'arqueologia sonora, per exemple, és immensa.

Tan fàcil és tot, ara, que quants més llibres aconsegueixes, més llibres trobes que et falten i voldries, com si fossin llaminadures i tu, un nen.

Diga'm quins llibres remenes i et diré qui ets (o què penses). No sé si és ben bé així, però ho podria ser.

Com molts d'altres un servidor també ha tingut l'època Michel Chion o la temporada Walter Murch. El valor d'aquests personatges és que han escrit sobre el que fan (en Murch més que en Chion) i que hi han teoritzat (en Chion més que en Murch, que déu n'hi do).

Entremig vas trobant altres fonts més discretes però altament recomanables, al menys per a mi. Les patums acaben fatigant, i sembla que vulguin imposar el seu pensar sobre el teu, que encara pot ser incipient.

M'agraden els escrits de qui parla i comenta la seva feina, en aquest cas gent de so, de cinema, de música: Noëlle Boisson, Llorenç Barber, Daniel Deshays o el venerable Pierre Henry. Llibres o reculls més modestos que costen de fer i demanen de l'autor un esforç de llunyania i un punt de generositat. Si no és de vanitat, que pel cas tant faria.

És un llistat en revisió i expansió contínues. També és més curt, per més triat. No pot incorporar, tasca impossible i innecessària, els centenars d'entrevistes que es poden veure en algunes webs especialitzades i als canals típics de vídeos.

< tornar a ARXIU