A la contra!

A la fotografia, l’autor-mesclador, durant una mescla a la gran sala dels antics estudis Sonoblok (al carrer de Roger de Flor), a principis dels anys 1990.

1.- Taula de mescles de reforç, una senzilla i pràctica Soundcraft (analògica).
2.- Platines de casset i un DAT Sony.
3.- Magnetòfon Nagra Monoaural.
4.- Remot Midi per a la LXP-1, un mòdul petit de reverberació digital de Lexicon.
5.- Taula principal de mescles (analògica) Freevox, model 2000, de 20 canals d’entrada, 4 sortides principals i 4 auxiliars.
6.- Un petit mesclador ‘custom’ de monitor: 8 in / 4out.
7.- Diversos pedals d’efectes: equalitzador, compressor…
8.- Diversos equips ‘outboard’: compressors, deessers, denoisers, etc.

Avui és Sant Joan i toca anar a la contra.

No heu vist mai una pel·lícula, per la tele, sense so i només amb subtítols?

Quan ho he fet, per no molestar ningú, per no tenir els auriculars a mà o, senzillament, per mandra, no he trobat a faltar mai ni el so de les paraules ni el de la resta de coses que hi passen. I de la música, menys.

Diria que l'època del cinema mut no va ser només una etapa - l'etapa 'zero' - dins del cinema sonor, en general. No, era un cinema diferent que no va poder resistir l'embranzida i l'èxit dels nous films parlats.

A la contra. Cinema Mut versus Cinema Sonor.

Què voleu que us digui? S'agraeix, de tant en tant, poder veure (i si cal, llegir) una pel·li i no haver estar tant atent als mil sons i a les 'virgueries' sonores i musicals que la gent del cinema ens entestem a farcir i omplir aquestes històries que són, molt sovint, bàsicament visuals. I si no, fixeu-vos en les cares i gestos dels actors, que ja diuen el que parlen.

A la contra. Cinema Monoaural versus cinema Estèreo. Cinema Estèreo versus el multi-sonor Dolby Atmos.

I res de nostàlgia, perquè no parlo pas dels formats ni dels equips:

• Les bobines del magnètic 35mm. Enormes, moltes, pesades…
• El procés del so negatiu al positiu, en 35mm. Un procés miraculós, imprecís, pura màgia.
• Els magnetòfons Nagra o els 'dubbings' de 35mm, lectors i gravadors amb caps intercanviables d'una, tres, quatre i sis pistes. Un bon mal de cap.
• Les taules analògiques en que havies de memoritzar (tu mateix!) cada posició per poder fer rectificacions. Quanta paciència!

Deixem els detalls i els llistats per als llibres d'història i pels acadèmics. I per algun museu, si és que queda alguna màquina en peu. I si no, parleu amb Josep Maria Queraltó.

Seguirem.

< tornar a ESCRITS